Text de l’Evangeli (Jn 8,1-11): En aquell temps, Jesús se n’anà cap a la muntanya de les Oliveres. I de bon matí es presentà altra vegada al temple, i tot el poble acudia a ell, i assegut els ensenyava. I els escribes i fariseus li porten una dona sorpresa en adulteri, i la posen al mig, i li diuen: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en flagrant adulteri. I, en la Llei, Moisès ens manà d’apedregar-les aquestes tals. ¿Tu què hi dius, doncs?». Però això ho deien, temptant-lo, per poder-lo acusar. I Jesús, ajupint-se, escrivia a terra amb el dit. I com que ells persistien interrogant-lo, es posà dret, i els digué: «Qui de vosaltres estigui sense pecat, que tiri el primer la pedra sobre ella». I ajupint-se novament, escrivia a terra. I ells, sentint això, anaven sortint un després de l’altre començant pels més vells; i quedà ell sol i la dona, dempeus, al mig. I posant-se dret, li digué: «Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat?». I ella digué: «Ningú, Senyor». I li digué Jesús: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i ja no pequis més».
Jesús és un Mestre que gaudeix de gran prestigi. Acudeixen a Ell tota mena de persones per escoltar els seus ensenyaments. La majoria se senten interpel·lats per les seves paraules i per la seva manera d’interpretar la Llei perquè els resulta atractiva i, a més, té la força de tocar el cor. No obstant això, sempre hi ha altres mestres, escribes i fariseus, que acudeixen a Ell amb intencions poc rectes, per posar-lo a prova i trobar alguna manera, fins i tot, de posar la Llei en contra.
El cas d’avui n’és un exemple paradigmàtic. Es tracta d’una dona que ha estat sorpresa en adulteri i, segons la llei de Moisès consignada al llibre del Levític, el seu delicte la fa rea de mort, per la qual cosa haurà de pagar el seu delicte amb la seva pròpia vida, que serà arrabassada a pedrades. La nostra sensibilitat es rebel·la davant aquest càstig, que segueix vigent avui dia en algunes cultures no cristianes.
Interpretarà Jesús aquesta llei d’una manera diferent? Abolirà aquesta llei? Jesús no discuteix la llei sinó que planteja una pregunta oberta a tots els qui l’escolten: hi ha potser algú que no hagi comès cap delicte i tingui la justícia a la mà? potser hi ha algú que no necessiti ser perdonat?
El mateix Jesús és qui ofereix la vida per al perdó de tots els pecats. Només Ell pot fer-ho. Per això, avançant aquest oferiment exonera a l’adúltera i perdona el delicte exhortant-la a no pecar més, perquè el perdó és una porta oberta a canviar de vida, a convertir-se.
En aquesta darrera setmana de Quaresma les paraules de Jesús ressonen amb força: Ell ha vingut a aixecar la nostra condemna, oferir el seu perdó i encoratjar-nos a viure d’acord amb la Llei de Déu.
“Una dona i Jesús es troben. Ella, adúltera i, segons la Llei, jutjada mereixedora de lapidació; ell, que amb la seva predicació i el do total de si mateix, que el durà fins a la creu, ha retornat la llei mosaica al seu genuí propòsit originari. En el centre no apareix la llei i la justícia legal, sinó l’amor de Déu que sap llegir el cor de cada persona, per a comprendre el seu desig més amagat, i que ha de tenir la primacia sobre tot. En aquest relat evangèlic, tanmateix, no es troben el pecat i el judici en abstracte, sinó una pecadora i el Salvador. Jesús ha mirat aquella dona als ulls i ha llegit el seu cor: allí ha reconegut el desig de ser compresa, perdonada i alliberada. La misèria del pecat ha estat revestida per la misericòrdia de l’amor. Per part de Jesús, cap judici que no estigui marcat per la pietat i la compassió cap a la condició de la pecadora” (Francesc, Misericordia et misera, n.1).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies