Text de l’Evangeli (Lc 15,1-3.11-32): En aquell temps, se li apropaven tots els publicans i pecadors, per a escoltar-lo. I els fariseus i els escribes murmuraven, dient: «Aquest acull els pecadors i menja amb ells». Llavors els proposà aquesta paràbola: «Un home tenia dos fills. I el més jove va dir al seu pare: “Pare, dona’m la part dels béns que em pertoca”. I els repartí l’herència. No gaires dies després, el fill més jove, reunint-ho tot, se n’anà a un país llunyà, i malbaratà la seva fortuna, vivint luxuriosament. I després d’haver-ho dilapidat tot, hi hagué una gran fam en aquell país, i ell començà a passar necessitat. I anà a posar-se al servei d’un dels ciutadans d’aquella comarca, el qual el feu anar als seus camps a pasturar porcs; i desitjava atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. I entrant en si, es deia: “Quants jornalers del meu pare tenen pa en abundància, mentre que jo aquí em moro de fam! M’aixecaré i aniré a casa del meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i davant teu; ja no soc digne de ser anomenat fill teu; tracta’m com a un dels teus jornalers”. I s’aixecà i se n’anà cap al seu pare.
Però, quan encara n’era lluny, el seu pare el veié, es va remoure en les seves entranyes, i corrent, se li tirà al coll, i el besava. I el fill digué: “Pare, he pecat contra el cel i davant teu, ja no soc digne de ser anomenat fill teu”. Però el pare va dir als seus servents: “De pressa!, porteu-li la túnica més bona, i vestiu-la-hi. I poseu-li un anell al dit, i sandàlies als peus. I porteu el vedell gras, mateu-lo, i mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, s’havia perdut i ha estat trobat”. I començaren a celebrar-ho.
I el seu fill gran era al camp. I tot venint i apropant-se, sentí la música i les danses, i cridà un dels servents i li preguntà què era això. I aquest li digué: “El teu germà ha vingut, i el teu pare ha matat el vedell gras, perquè l’ha recobrat sa”. I indignat, no volia entrar. El seu pare sortí i començà a pregar-lo. Però ell, responent, digué al seu pare: “Mira tants anys que et serveixo i mai no he desobeït cap manament teu, i mai no m’has donat un cabrit per fer festa amb els meus amics; i després que aquest fill teu que ha malgastat el seus béns amb meretrius ha vingut, li has matat el vedell gras”. Però ell li digué: “Fill, tu sempre estàs amb mi, i totes les meves coses són teves. Celebrar-ho i alegrar-se calia, perquè aquest germà teu havia mort i ha reviscut, s’havia perdut i ha estat retrobat”».
La paràbola del fill pròdig és un dels relats més bells i commovedors creats per Jesús per mostrar-nos la grandesa i la incondicionalitat de l’amor de Déu per cadascun de nosaltres, tant si ens ens trobem lluny d’Ell com molt a prop.
Lluc introdueix aquest passatge explicant quin és el motiu que va propiciar la narració de la història, i que no va ser cap altre que l’escàndol dels fariseus, sempre atents a estar en regla amb Déu, i incapaços de suportar el tracte del Mestre amb els pecadors. Aquesta paràbola, certament, parla del pecat, però sobretot parla de llibertat i d’amor.
El fill pròdig ha esdevingut servent pel seu afany d’abandonar la casa paterna. L’altre fill no s’ha allunyat físicament del pare però s’ha fet esclau de si mateix. El fill menor va voler una llibertat sense llei, sense compromisos ni lligams i aquesta llibertat el va conduir a la misèria. El gran tampoc no vivia lliurement perquè en el fons del seu cor no hi havia amor. En qualsevol cas, per contrast amb el pecat que esclavitza, l’amor torna la dignitat perduda i, amb ella, la llibertat.
En aquesta història només el pare és veritablement lliure perquè estima igual els seus dos fills i respecta la llibertat de tots dos. Així ens mostra el Senyor que la veritable llibertat és i consisteix a estimar. I això és el que fa Jesús, estimar fins al punt de donar la seva vida perquè els homes recuperin la seva dignitat de fills de Déu i, amb ella, la seva llibertat per aprendre a estimar.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Bíblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies