Text de l’Evangeli (Lc 10,25-37): En aquell temps, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: «Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?». Ell va respondre: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tota la força i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li digué: «Has respost bé: fes això i viuràs».
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I qui són els altres que haig d’estimar?». Jesús va contestar dient: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: ‘Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més’.
»Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?». Ell respongué: «El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: «Vés, i tu fes igual».
La paràbola del bon samarità és una de les més belles i expressives relatades per Jesús per despertar les consciències adormides davant del patiment aliè.
L’ocasió la va propiciar un mestre de la Llei, un expert en la interpretació de la Sagrada Escriptura que s’apropa a interrogar el Senyor i li planteja una qüestió de veritable interès: què cal fer per rebre l’herència promesa per Déu al poble d’Israel? Certament, heretar la vida eterna, entrar a la Vida per sempre, és una aspiració que tots compartim.
Exactament la mateixa pregunta que, una altra ocasió un jove ric va dirigir a Jesús, encara que amb intencionalitat diversa. El fariseu sembla que només vol posar a prova el mestratge del Senyor, el seu coneixement de la Paraula de Déu; en canvi, el jove ric sentia l’aspiració cap a una vida millor, plena de sentit, que no era capaç d’assolir per si mateix. Amb tot, en tots dos casos la resposta de Jesús és idèntica: la Llei, el contingut de la qual és l’amor a Déu i als altres, és el camí per viure una vida autèntica a la terra i per assolir, quan arribi el moment, la vida eterna.
En efecte, la pregunta sobre la vida eterna és una pregunta sobre l’amor, que creix mitjançant obres tangibles, de la mateixa manera que es fa camí caminant.
“Plantejar-se el futur definitiu que ens espera a cadascú de nosaltres dóna sentit ple a l’existència, perquè orienta el projecte de vida cap a horitzons no limitats i passatgers, sinó amplis i profunds, que porten a estimar el món, que tant ha estimat Déu, a dedicar-se al seu desenvolupament, però sempre amb la llibertat i el goig que neixen d’absolut si no ho són. Són horitzons que ajuden a no absolutitzar la realitat terrenal, sentint que Déu ens prepara un horitzó més gran” (Benet XVI, Missatge 28 de març de 2010).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org;
Atres recursos: vàries homilies