Text de l’Evangeli (Mt 4,1-11): Aleshores Jesús fou conduït per l’Esperit al desert, perquè fos temptat pel diable. I havent dejunat quaranta dies i quaranta nits, a la fi tingué fam. I acostant-se-li el temptador, li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans». Però ell, responent, digué: «Està escrit: No solament de pa viu l’home, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu».
Llavors el diable el dugué a la ciutat santa, i el posà sobre el pinacle del temple, i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix, perquè està escrit: Per tu manarà als seus àngels, i en les mans et portaran, perquè el teu peu no ensopegui amb una pedra». Jesús li diu: «També està escrit: No temptaràs el Senyor, el teu Déu».
Una altra vegada se l’emportà el diable a una muntanya molt alta, i li mostrà tots els reialmes del món i la glòria d’ells, i li digué: «Tot això et donaré si, prostrant-te, m’adores». Llavors li diu Jesús: «Ves-te’n, Satanàs!, que està escrit: Adoraràs el Senyor el teu Déu i a ell sol donaràs culte».
Aleshores el diable el deixà, i succeí que els àngels hi anaren i el servien».
En l’Evangeli del primer diumenge de Quaresma contemplem Jesús temptat després de quaranta dies al desert. No és només un episodi dramàtic a l’inici de la seva vida pública: és una revelació profunda de qui és Ell i de com hem d’escoltar la Paraula de Déu.
Jesús es manifesta com el veritable intèrpret de la Sagrada Escriptura. Ell és la Paraula de Déu feta carn; ningú com Ell pot desvelar el significat més profund, el sentit més autèntic dels textos sagrats. Quan respon al temptador, no ho fa amb arguments humans ni amb demostracions de poder, sinó amb la mateixa Escriptura. Però la cita com a Fill, no com un simple coneixedor del text. La pronuncia des de l’obediència, des de la seva unió amb el Pare, des de la veritat.
El relat de les temptacions és colpidor. Sempre ho és la presència del pare de la mentida. Ens desconcerta pensar que el dimoni pugui temptar el Fill de Déu, que intenti apartar-lo de la missió per a la qual ha vingut al món. I, tanmateix, així és: el Senyor ha volgut assumir la nostra condició fins a l’extrem, també l’experiència de la prova.
La Paraula de Déu és clara; la del dimoni, torta. Com als inicis de l’Edèn, el maligne manipula allò que Déu ha dit, posa en boca seva paraules que mai no ha pronunciat i tergiversa el seu designi amorós. No nega frontalment Déu: el deforma. No destrueix l’Escriptura: la utilitza malament. Aquesta és la subtilesa de la temptació.
Per això la Quaresma és temps de purificar la nostra escolta. Per entendre l’Escriptura no n’hi ha prou de conèixer-la exteriorment; cal acollir-la amb cor dòcil. Cal deixar que la veu de Déu ressoni en el més íntim, fins que esdevingui aliment, alè, consol i llum per al camí.
En la Sagarada Escriptura hi trobem tot allò que el Senyor ens vol dir. I si alguna vegada ens sorprèn, si el seu sentit se’ns escapa o ens desconcerta, podem mirar Jesús. Ell és l’intèrpret definitiu. Amb Ell aprenem a llegir-la i comprovem que, quan és acollida amb fe, esdevé la força que venç tota temptació.
“La Quaresma és el temps en què l’Església, amb sol·licitud maternal, ens convida a posar de nou el misteri de Déu en el centre de la nostra vida, perquè la fe recobri l’impuls i el cor no es dispersi entre les inquietuds i distraccions quotidianes.
Tot camí de conversió comença quan ens deixem abastar per la Paraula i l’acollim amb docilitat d’esperit. Existeix, per tant, un vincle entre el do de la Paraula de Déu, l’espai d’hospitalitat que li oferim i la transformació que ella realitza. Per això, l’itinerari quaresmal esdevé una ocasió propícia per escoltar la veu del Senyor i renovar la decisió de seguir Crist, recorrent amb Ell el camí que puja a Jerusalem, on es compleix el misteri de la seva passió, mort i resurrecció” (Lleó XIV, Missatge per a la Quaresma de 2026).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Bíblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies