El cos, i amb ell la sexualitat, no és un instrument ni un obstacle per a l’esperit, sinó que és part integral de la persona humana. Aquesta afirmació és fonamental en la catequesi de la Teologia del Cos del papa Sant Joan Pau II, publicada íntegrament y en resums, como ara, Introducción a la Teología del Cuerpo de Juan Pablo II o algun breu video.
El cos és el mitjà a través del qual l’ésser humà expressa el seu amor i realitza la seva vocació a la comunió amb els altres. En conseqüència, la vivència de la sexualitat dins del matrimoni no es redueix a un acte físic, sinó que es converteix en una comunicació profunda i respectuosa entre dos éssers que es donen mútuament.
La Teologia del Cos va ser una de les moltes aportacions extraordinàriament importants del papa Sant Joan Pau II. Hi va dedicar un total de 129 catequesis concretes, arribant a construir una visió profundament humana i espiritual sobre el cos, la sexualitat i el matrimoni que posa l’accent en la dignitat humana, la vocació al amor i la significació del cos com a expressió de l’amor autèntic. Queda ben clar en aquella teologia que l’amor entre esposos ha de ser total, fidel, exclusiu i fecund, un amor que és gratuït, incondicional i orientat al bé de l’altre. Per tant, un matrimoni cristià està cridat a viure aquesta realitat en la seva vida sexual, on el cos expressa l’amor i el compromís amb l’altre de manera total i generosa. Precisa també el Papa que això és un reflex de l’amor de Déu per l’Església,
Joan Pau II va posar fi a una visió negativa sobre la sexualitat que durant segles i de forma bastant generalitzada havia predominat dins l’Església, tot i que ja en les darreres dècades anava canviant. Se la havia vist com una limitació de l’esser humà, de la que no s’en parlava i, fins i to, en la predicació i la orientació espiritual es presentava el camí del matrimoni com quelcom de molt segon nivell, per aquells “del montón” que en la vida espiritual aspiraven només a anar passant amb compliment dels mínims. Joan Pau II va convertir aquella visió del cos i la sexualitat en doctrina per a tots i li va donar una estructura compacta, tot i que, en sentit estricte, no feia un descobriment.
Dins l’Església altres potser no havien teoritzat sobre el cos i la sexualitat com camí de plenitud, però si exposat i fet viure com ensenyament pràctic. Un d’ells Sant Josepmaria Escrivà. Des dels anys 30 del segle XX parlava de vocació matrimonial com camí de santedat. Per tant, incloent l’ús de la sexualitat. I al llarg dels anys deia repetidament que beneïa amb les dues mans el llit conjugal, i com sovint li preguntaven en alguna tertúlia el perquè amb les dues mans responia: “perquè no en tinc quatre”.
Afegiria un element de la vida ordinària: entre els molts matrimonis cristians que tracten de viure amb coherència i profunditat la seva fe abunden els que tenen un nombre elevat de fills. No ho han predicat amb paraules, però amb els fets mostren que han estat oberts a la vida, i, per tant, amb entrega, sabent que estan cridats a integrar la seva sexualitat d’una manera que sigui autèntica i al servei de l’amor i la vida. Això implica respectar els límits de l’altre conjuge i viure una relació sexual en la qual no es busca només la satisfacció individual.
Ho enllacem un cop més amb els ensenyaments de Joan Pau II. Tot i que la Teologia del Cos es centra en la bellesa i la dignitat de la sexualitat humana, també adverteix sobre la importància de la virtut de la castedat dins del matrimoni. Castedat no és repressió de la sexualitat, sinó capacitat de viure l’amor sexual de manera autèntica i respectuosa, on es prioritza el bé de l’altre per sobre del plaer personal. La sexualitat, vista des de la perspectiva de la Teologia del Cos, ha de ser un acte de donació total, on l’espòs i l’esposa s’accepten mútuament com a persones completes, amb dignitat, i no només com a objectes de desig.
Anotem que diversos grups catòlics estan difonent la Teologia del Cos de Sant Joan Pau II. Un d’ells ho fa mitjançant podcasts amb el simpàtic nom de “Dale a tu cuerpo Teología Macarena”. Cadascun d’aquells consisteix en converses entre els seus tres creadors, Alex Visús, pedagog, consultor i coach educatiu, Mònica Garcia, enginyera d’Obres Públiques, i Mariano Bartolí, doctor en Filosofia, llicenciat en Ciències Polítiques i professor a la Universitat Abat Oliba CEU. Volen mostrar amb humor, de manera amena i fins i tot lúdica, que la teologia no és quelcom àrid i distant, sinó accessible a tothom. El mateix nom del projecte l’han agafat de la cançó “Dale a tu cuerpo alegría Macarena”.
Mariano, Mónica y Álex, del podcast “Dale a tu cuerpo Teología Macarena”
Sempre a partir de la visió de la Teologia del Cos de Sant Joan Pau II van desenvolupant temes, Entre els realitzats fins ara els titulats “¿El pecat original era necessari?”, “Gènesi, ¿mite, mentida o veritat?”, “La soledat colpeja fort”, ¿Per què la creació no estava completa sense la dona?”, “Amors i desamors”, “El marc per a entendre la vida… i muntar un moble d’IKEA?, etc.