L‘Institut d’Estudis Superiors de la Família de la Universitat Internacional de Catalunya va organitzar unes jornades, els dies 8 i 9 de novembre, amb aquest títol dins cicle formatiu: Sexualitat sana, vincles forts. L’objectiu era abordar un qüestió clau de la cultura postmoderna: la hipersexualización del món contemporani. Els diferents experts van abordar aquesta qüestió des de l’antropologia, la xarxes socials, la moda, la literatura i el cinema.
S’ha argumentat que la celeritat i el desig de gratificació instantània són els dos nous eixos del consum. Els joves de la generació Z i Alfa no estan exempts d’aquesta realitat, és més viuen immersos en ella. Tenen el seu propi codi i per tant un llenguatge nou afavorit per les xarxes socials. La disminució del pensament critico i la subjetivizació de les relacions marcades per la visió subjectiva d’un jo que difícilment coneix a l’altre perquè avalua qualsevol interacció en funció de l’impacte produït en mi.
Miriam Schirinzi de la Fundació Aprender a mirar va exposar les iniciatives que la fundació desenvolupa en les diferents etapes educatives i amb diferents públics (famílies, educadors, agents socials) per a millorar les relacions reals i detectar els perills de les virtuals.
Per la seva part la professora de UIC Barcelona Remei Agulles en la seva intervenció: “Comprendre el jove postmodern: claus antropològiques” va sintetitzar els aspectes de la postmodernitat que poden estar en l’arrel d’aquesta situació i que més afecten els joves: subjectivitat – giro cap a un subjecte no pensant sinó sintiente– autorealització absoluta de la identitat que està en la base del gènere fluid, la cultura de la sospita, la confrontació i la cancel·lació; una llibertat moralment neutra que s’adapta al convenient, amb el consegüent divorci entre virtuts públiques i privades; la ciència i la tecnologia com a panacea de tot progrés amb la consegüent reificació de l’ésser humà fins a reduir-lo a la seva realitat biològica; i una nova espiritualitat transcendent però sense Déu que aspirar sobretot a la pau interior, l’harmonia i la comunió amb la Mare Terra.
El professor de UIC Barcelona, Xavier Escribano en la seva intervenció “El tatuatge: cos, cultura i identitat personal” es va endinsar en el significat del rostre, les mans i la pell així com el seu tractament a través dels temps en relació al vestit i la tatuatge ”
Anna Plans, periodista i autora del llibre: “Respeta mi sexualidad” va parlar de la hipersexualització en la música i xarxes socials: un gran repte per a l’educació” on va abordar les controvèrsies fonamentals actuals, els perills i els modes i la manera de prevenir-los des de l’educació i la sensibilització, l’avanç de la pornografia i l’abús en línia.
La directora del ISEM (UNAV) Teresa Sádaba en la seva intervenció “Moda i autenticitat: educar la identitat” va desconstruir el tòpic de la moda com a aspecte superficial de la identitat personal i va destacar la força d’aquest llenguatge universal potenciat per les xarxes, carregat d’intencionalitat, màximament integrador o no en l’entorn social, generador de tendències de pensament a través dels comportaments i que mou el 3% del PIB a Espanya. Va recordar que la sensibilitat estètica pot i ha d’educar-se sent cadascun de nosaltres responsables de la nostra pròpia imatge així com del consum responsable i no compulsiu de la moda, buscant sempre la traçabilitat de la fabricació de cada peça.
La jove escriptora Lucía Martínez Alcalde, mare de família i autora dels llibres: “Por donde entra la luz” i “Me debes un beso” va recórrer en la seva intervenció: “Ensenyar a estimar a través de la literatura” el llarg camí fins a publicar i els ressorts de la creació si és el cas. Iniciada en el thriller i el pulp fiction va derivar després cap a la novel·la romàntica impulsada per mentors com José Ramón Ayllón . “Es pensa millor quan s’escriu. Com és el meu procés? Tom moltes notis i vaig sempre li ho universal al particular. Enfront del descoratjament pel sòrdid d’algunes situacions, penso que sempre és possible descobrir en el fons els més profunds anhels que fan possible les coses. No eludeixo la misèria humana i el llenguatge una mica cru si és necessari en nom de la versemblança, però intent fer visible els enganys de l’amor romàntic que amaguen a vegades relacions tòxiques i de control. Està normalitzat que viure el sexe de mode indiscriminat no té conseqüències ni petjada en el cor però no és cierto.la novel·la, enfront de la sèrie t’ofereix la pausa, la possibilitat de dialogar no sols amb el personatge sinó amb la situació. Per això penso que llegir afavoreix la capacitat crítica dels joves i desaccelera el seu món, dos aspectes imprescindibles per a recuperar les regnes de les seves vides”
Finalment, la periodista i experta en cinema de Aceprensa, Ana Sánchez de la Nieta, va exposar el panorama de les sèries juvenils. En la seva intervenció titulada “El cinema i les sèries com a plataformes d’educació sexual” es va endinsar en el procés de construcció dels guions de sèries com a Elit, Euphoria, Sex Education, Merlin, After, Física i Quimica, i Quien lo impide entre altres. Moltes d’aquestes sèries van néixer com a derivació d’una plataforma en línia col·laborativa on els joves aboquen les seves experiències més fortes, després filtrades i depurades per guionistes i explotades comercialment per productores. Habitualment els continguts giren entorn de dilemes com la iniciació sexual, la identitat/orientació sexual, el sexe segur/el consentiment, l’autoestima, les xarxes socials –ciberassetjament, la salut mental i les drogues. Les sèries, a través de la normalització i difusió d’aquestes situacions, han arribat no sols a normalitzar-les sinó que poden provocar la transferència de la personalitat dels seus protagonistes en els joves, que en la majoria dels casos denuncien la seva solitud en un món més virtual que real i on els pares presenten problemes específics –treball, addiccions, divorci- que els allunyen d’ells. Sánchez de la Neta va assenyalar la importància de seguir l’actualitat cinematogràfica i ser capaces d’establir un diàleg constructiu amb els joves a través de les seves històries. En aquest sentit iniciatives com Aceprensa poden ser de gran ajuda en l’obstinació per formar el nostre coneixement de l’actualitat també de la cinematogràfica.