Amnistia Internacional ha publicat el seu informe anual sobre la situació dels drets humans en el món en 2023, revisant 155 països. En el citat informe es destaquen, a nivell global, estats i grups armats que trenquen i interpreten al seu antull les regles de la guerra, el racisme impregna alguns conflictes armats, el canvi climàtic, la degradació ambiental, la repressió de lluitadors pro-drets humans. Subratlla també en portada que «l’ofensiva contra els drets de les dones i les nenes i els de les persones LGBTI s’ha intensificat.»
Amnistia Internacional és un moviment global nascut el 1962 i al qual estan vinculats 10 milions de persones. Apel·la «al nostre sentit d’humanitat i fa campanya en favor de canvis que permetin que tothom gaudeixi dels seus drets humans.» En el seu web es remarca «Traiem a relluir la veritat i exigim rendició de comptes a la gent poderosa.»
Amnistia Internacional es presenten com una organització imparcial, «independent de tot govern, ideologia política, interès econòmic i credo religiós» i finançada pels seus membres i amb donatius. No obstant això, a la llum de l’últim informe i dels anteriors, cal qüestionar-se la seva neutralitat ideològica.
És significatiu que, ja el 2007, la Santa Seu manifestés que retirava el seu suport econòmic a Amnistia Internacional per entendre que aquesta organització donava suport a l’avortament induït. En aquells dies, AI defensava el dret a l’avortament de les dones en els casos de violació, risc per a la salut de la mare i incest. El 2014, quan es va intentar restringir l’avortament a Espanya, AI va emetre un comunicat negatiu parlant de restringir drets humans de nenes i dones. En els anys següents, AI ha continuat defensant l’avortament no sols en aquests casos, sinó com un dret, al mateix temps que els seus comunicats critiquen les lleis que restringeixen l’accés a una plena «salut sexual i reproductiva».
Inicialment, AI va néixer guiada per la promoció i defensa dels drets humans reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) aprovada en 1948 i en altres tractats internacionals com els Pactes Internacionals de Drets Humans. Aquestes declaracions i pactes basats en la dignitat de tot ésser humà tenen un alt valor ètic, per la qual cosa promoure’ls i defensar-los és, sens dubte, una cosa encomiable.
No obstant això, en els dos últims decennis, s’han presentat com drets humans uns “drets” en oberta contradicció amb l’esperit i la lletra de la DHDU. Entre ells els anomenats drets reproductius, que inclouen l’avortament com un dret, a vegades presentats com un aspecte dels drets de les dones. Ocorre també amb els anomenats «drets del col·lectiu LGTBIQ+», que inclouen canvi d’identitat del matrimoni i la família, autodefinició de gènere, canvi de sexe i educació sexual afectiva en línia amb la ideologia de gènere.
AI, al costat d’una encomiable labor de denúncia i d’exigència d’autèntics drets humans, segueix posicionada a defensar pseudo-drets. Fa, a més, crítiques que de neutralitat ideològica no en tenen gens. Com a botó de mostra, en el citat informe de 2023 s’assenyala (pàg. 197): «Al desembre, l’Assemblea de la Comunitat de Madrid va aprovar una legislació regressiva que, entre altres coses, prohibia el reconeixement de la identitat de gènere basat en l’autodeterminació i restringia les iniciatives educatives de promoció dels drets LGBTI.»
No hi ha dubte que les persones LGTBIQ+ tenen tots els drets humans, com a éssers humans, però reconèixer drets específics al col·lectiu LGTBIQ+ com a drets humans és fer passar desitjos per drets. Amnistia Internacional, en assumir aquests nous «drets», incorre en un biaix marcat pel moviment avortista i per la ideologia de gènere.