Organitzat per la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència de la Universitat Ramon Llull ha tingut lloc el III Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència, del 20 al 30 de gener de 2026. L’esdeveniment va reunir especialistes de l’àmbit acadèmic i institucional amb l’objectiu d’analitzar els principals reptes contemporanis vinculats a la llibertat religiosa i de consciència.
L’acte inaugural va comptar amb la participació del Sr. Ramon Espadaler Parcerisas, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya; del Dr. Josep Maria Carbonell, president de la Fundació Blanquerna; i de la Dra. Míriam Díez Bosch, vicedegana de Recerca i Relacions Internacionals de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna i directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura.
En la seva intervenció, el conseller Espadaler va advertir que “no vivim temps fàcils” i que “la llibertat religiosa i de consciència està assetjada”. En aquest context, va destacar la importància d’iniciatives com aquest congrés, que “conviden a reflexionar i a ser valents a l’hora d’abordar aquestes llibertats fonamentals”, i va reafirmar el compromís del Govern de la Generalitat amb el projecte, tot recordant la seva vinculació amb els inicis d’aquesta iniciativa.
Per la seva banda, la Dra. Díez Bosch va situar el congrés en un context d’actualitat marcat per vulneracions del dret a la llibertat religiosa i de consciència arreu del món, i va afirmar que “la universitat no pot romandre indiferent”, tot reivindicant el paper de Blanquerna com a “espai obert al debat”. En la mateixa línia, el Dr. Carbonell va remarcar que “Blanquerna vol ser un espai de llibertat, diàleg i trobada, on la reflexió acadèmica vagi de la mà del compromís social”.
La jornada va continuar amb una taula rodona amb la participació del cardenal Cristóbal López, arquebisbe de Rabat; el Dr. Fabio Petito, expert en diplomàcia interreligiosa de la Universitat de Sussex; Zoila Combalía Solís, professora de Dret Eclesiàstic de la Universitat de Saragossa; i Tetiana Derkach, periodista i analista religiosa ucraïnesa.
En la seva intervenció, el cardenal López va defensar que “la llibertat religiosa no és un instrument que s’utilitza quan convé i s’abandona quan deixa de servir, sinó un camí necessari que permet passar de la intolerància a la tolerància”. Va assenyalar tres condicions fonamentals per recórrer aquest camí del diàleg interreligiós: “la força de la identitat, el coratge de l’alteritat i la sinceritat de les intencions”. Finalment, va recordar les paraules de Hans Küng: “No hi haurà pau entre les nacions sense pau entre les religions, ni pau entre les religions sense diàleg entre les religions”.
El Dr. Petito va coincidir a destacar el diàleg interreligiós com a camí imprescindible i ha subratllat que “entre els col·lectius més vulnerables de les nostres societats hi ha les minories religioses”, tot afegint que la necessitat de protegir-les està estretament vinculada a la llibertat de religió o de creença, un element clau en les polítiques de drets humans.
Per la seva banda, la professora Combalía Solís va reflexionar sobre com afrontar la convivència en els nous contextos socials, assenyalant dos pilars fonamentals: l’existència d’un mínim comú compartit i el respecte a la diversitat. Va expressar la confiança que el congrés contribueixi a entendre la diversitat religiosa “no com una amenaça, sinó com una oportunitat” dins l’ordre públic democràtic. Finalment, la periodista i analista Tetiana Derkach va afirmar que l’experiència ucraïnesa mostra que el futur de les relacions interortodoxes “depèn no només de qüestions de govern, sinó també de la capacitat d’aquestes esglésies d’assumir responsabilitats”.
Al llarg de les jornades es presentaran 123 comunicacions científiques, signades per 122 autors procedents de 46 universitats, amb representació de països com Ucraïna, el Regne Unit, Suïssa, Egipte, Tunísia, el Marroc, Àustria, Grècia, els Països Baixos, Romania, els Estats Units, el Brasil, Itàlia, Xile, Mèxic, l’Argentina, Austràlia i Taiwan. Durant el congrés se celebraran 29 panells científics en català, castellà, anglès, francès i portuguès, amb ponències centrades en la gestió de la diversitat religiosa, la promoció de la llibertat religiosa i l’anàlisi dels estàndards internacionals de garantia d’aquest dret, així com en la prevenció de les seves vulneracions.
En la cloenda del congrés va ser a càrrec del Sr. Ramon Bassas, director general del Departament d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, en conversa amb la Dra. Míriam Díez Bosch i la Dra. Lana Kazkaz, coordinadora del congrés.