Després del trànsit a la Casa del Pare del Papa Francesc, és lògic que, juntament amb les oracions filials per ell, ens preguntem pel seu llegat. Un llegat que, sens dubte, va més enllà de molts comentaris superficials, que, amb freqüència no passen de les conegudes qualificacions en termes de conservador i progressista o que prenen com a referència la posició del Papa en qüestions polèmiques en àmbits com el sacerdoci femení, l’avortament, l’eutanàsia, o la cultura LGTBI. Alguns se centren en la consideració de gestos o paraules del Papa, més o menys anecdòtics, o en expressions que, sense una deguda interpretació, poden induir a confusió.
El llegat d’aquest Papa és més profund que tot això. Es manifesta en el seu comportament, en els seus escrits doctrinals i catequètics, en les seves decisions de govern, en el seu tracte amb les persones, en les seves prioritats i en la seva conducta diària.
Sense cap pretensió d’exhaustivitat, apuntarem aquí dotze idees del llegat de Francesc que ens semblen particularment rellevants:
- Èmfasi en la misericòrdia, com un valor evangèlic primordial. Ho va manifestar repetidament en els seus ensenyaments, en la proclamació de l’Any de la Misericòrdia (2015-2016), que va tenir el seu impacte per sensibilitzar a molts davant les necessitats alienes. La importància de la misericòrdia va quedar plasmada en documents com la Carta Misericordia et misera (2016), i particularment en les seves accions a favor de persones pobres o vulnerables, dels sensellar, dels emigrants i d’aquells procedents d’Àfrica que morien en naufragis camí d’Europa.
- Exemplaritat en el seu lliurament alegre en el servei pastoral fins al final. L’hem apreciat al llarg dels seus dotze anys de pontificat, com un testimoniatge encarnat del que significa servir amb radicalitat evangèlica, lliurat amb humilitat i constància a la missió rebuda, gairebé sempre amb alegria i bon humor. D’un mode particularment emotiu, hem vist el seu lliurament en les últimes setmanes. Malgrat el cansament i el sofriment, ha continuat —en la mesura de les seves forces— amb la seva labor pastoral: rebent delegacions, celebrant audiències, presidint celebracions litúrgiques i fins i tot pronunciant missatges en veu baixa o delegant part de les seves funcions amb dignitat. Aquests gestos, lluny d’afeblir-ne la figura, l’han engrandit. Han recordat a l’Església i al món que l’autoritat espiritual no es mesura per la força física ni per la perfecció retòrica, sinó per la coherència del testimoniatge i el lliurament total fins al final.
- Ensenyaments socials, en coherència amb els seus antecessors, encara que amb importants desenvolupaments. Entre ells, la cura de la casa comuna i la incorporació del concepte d’ecologia integral amb l’encíclica Laudato Si (2015), i l’aprofundiment i impuls de la fraternitat i l’amistat social en la Fratelli Tutti (2024). És també destacable l’exhortació Estimada Amazònia (2020), centrada en el respecte als pobles indígenes i a l’ecosistema amazònic. Potser més destacables encara són els seus ensenyaments socials pràctics, vivint el principi de l’opció preferencial pels pobres i advertint sobre la globalització de la indiferència i la cultura del descart, al mateix temps que criticava aquella “economia que mata.” En termes positius va proposar als joves un nou mode d’entendre l’economia, que s’ha anomenat “L’economia de Francesc”, la qual advoca per una economia centrada en la justícia social.
- Espiritualitat centrada en la caritat i en amor a la Mare de Déu. La caritat és central en documents com la seva última encíclica, Dilexit Nos (2024), sobre l’amor al Cor de Jesús i les seves implicacions pràctiques en l’amor als altres. També l’exhortació Amoris laetitia (2016) sobre l’amor humà i la família amb significatius desenvolupaments espirituals. És també conegut el seu amor a la Mare de Déu, expressat també en les referències a la Verge Maria dels seus escrits i en les seves freqüents visites a la basílica de Santa Maria, la Major.
- Proximitat a les persones i obertura a tothom. D’aquesta manera es concretava la caritat en proximitat i preocupació concreta per les persones, per les seves necessitats i problemes. Amb freqüència fins i tot emprava una actitud de tendresa. Recomanava als sacerdots proximitat als fidels, que fossin -els deia- pastors “amb olor d’ovella”. Són conegudes les seves trucades personals per telèfon, per sorpresa de tots. També les freqüents trucades al rector de Gaza durant la guerra en Palestina. Va acollir tota mena de persones, catòliques o no. Mai va justificar les pràctiques homosexuals ni va advocar per les tesis LGTBI, però va acollir a tots en la seva dignitat humana, evitant jutjar interiorment les intencions de ningú.
- Impuls evangelitzador, amb el desig que arribés fins a les perifèries existencials, atraient els més allunyats. Aquesta preocupació va ser manifestada des del principi del seu pontificat amb l’exhortació Evangelii gaudium (2013), que comença amb aquestes significatives paraules: «L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria». La clau evangelitzadora que proposa Francesc és escoltar, discernir i trobar-se. Afegeix que escoltar i discernir mancaria de sentit sense sortir a l’encontre dels germans en les diverses realitats i en les perifèries de l’existència en les quals aquests es troben.
- Esperit de pobresa i austeritat, des que va aparèixer per primera vegada al balcó del Vaticà com a “bisbe de Roma”, aquell 13 de març de 2013, amb un estil sobri, demanant a la multitud que orés per ell abans de donar la seva benedicció. El propi nom triat, en honor a sant Francesc d’Assís, la seva vida a la residència de Santa Marta, en lloc dels Palaus Vaticans, les repetides exhortacions a la pobresa evangèlica dels clergues, la simplificació de les pompes fúnebres pontifícies i, sobretot, el seu estil de vida auster són també part del seu llegat.
- Voluntat de reforma en tot allò que al seu judici necessitava ser canviat a l’Església. En aquesta línia s’enquadren les mesures per afrontar la pederàstia i per canviar el mode d’operar en les finances vaticanes introduint major transparència. Una reforma d’un cert calat, encara que alguns encara estimen curta, va ser la reforma curial promoguda per la constitució apostòlica Praedicate Evangelium (2022). Aquest text legislatiu va reformar la composició i competències dels diferents departaments (coneguts en la terminologia canònica com a dicasteris) i organismes que conformen la Cúria romana. L’objectiu de Francesc era donar centralitat a l’evangelització sobre estructures burocràtiques.
- Discerniment en la presa de decisions de govern i coratge per dur-les a terme. Com a jesuïta que era, Francesc tenia clar el valor del discerniment, en el qual tant va insistir Sant Ignasi, com una cosa prèvia a la presa de decisions. En alguna ocasió havia comentat: «Les meves decisions, fins i tot les que tenen a veure amb la vida normal, com usar un cotxe modest, van lligades a un discerniment espiritual… el discerniment en el Senyor em guia en el meu mode de governar”. La història valorarà el discerniment de Francesc i les decisions preses, però la seva voluntat d’actuar amb rectitud queda expressada en aquestes paraules. En tot cas, no hi ha dubte que va prendre decisions valentes com, per exemple, sobre la prevenció de la pederàstia, i en demanar perdó públicament per abusos d’eclesiàstics. Valenta va ser també la citada reforma de la Cúria Romana, a la qual no li van faltar resistències. Va fer front amb fermesa a tendències cismàtiques a Alemanya sota pretext de sinodalitat i va apartar alguns eclesiàstics que arriscaven la unitat de l’Església. Va mostrar també gran coratge en oposar-se a poderosos governants en polítiques que podien incloure menyspreu per emigrants i refugiats i va qüestionar amb fermesa la carrera armamentista.
- La lluita per la pau en el món i per a posar fi a les guerres, en particular, les d’Ucraïna i Gaza, amb mitjà humans i sobrenaturals. Respecte a això últim, recordem la consagració de Rússia i Ucraïna a l’Immaculat Cor de Maria el 25 de març de 2022. A través de la Santa Seu, el Papa Francesc ha impulsat i participat activament en processos de mediació, apel·lant al diàleg interreligiós i fomentant trobades multilaterals per a la reconciliació en països com Síria, Ucraïna, Sudan del Sud, Colòmbia i la regió del Congo. Segons Francesc, la pau ha de ser construïda dia a dia amb el treball, la justícia, el respecte, la misericòrdia i l’esperança. Crítica de la guerra com a “derrota de la política” i denúncia la indústria armamentística com a motor econòmic immoral, la normalització de l’odi i del racisme, així com l’ús polític de la religió per justificar la violència.
- La presència de la dona en les estructures eclesiàstiques. Va ser una preocupació traduïda en gestos. Va obrir una recerca sobre el diaconat femení que finalment va dictaminar-ne la manca de coherència teològica. Sobretot, va ser el primer Papa que va incorporar dones com a alts càrrecs en l’estructura eclesiàstica. A diferència de sant Joan Pau II, va insistir menys en “geni femení” i en el paper insubstituïble de la dona en el món, començant per la família i aconseguint totes les esferes de la vida professional, social i política.
- Diàleg interreligiós, un dels moments claus del qual va ser el document sobre la Fraternitat Humana per la Pau Mundial i la Convivència Comuna signat pel Papa Francesc i al gran imam d’Al-Azhar, Ahmed al-Tayeb, durant una visita als Emirats Àrabs Units el 2019, que es considera un antecedent de la futura encíclica Fratelli Tutti. És també destacable la seva trobada amb el gran aiatol·là Ali al-Sistani, líder espiritual dels xiïtes iraquians en la seva visita a l’Iraq el 2021, símbol de reconciliació entre cristians i musulmans. Durant aquesta visita, a la ciutat d’Ur, bressol d’Abraham, en un esdeveniment amb representants musulmans, jueus i cristians, Francesc va destacar la germanor de les tres grans religions monoteistes que tenen a Abraham com a pare comú.
En resum, un llegat que, com el d’altres Papes recents, deixarà empremta i que convindrà ponderar i, amb el degut discerniment, també aplicar i desenvolupar en el futur. Pocs dubten que el pròxim Papa, amb estil propi, d’algun mode el continuarà, al mateix temps que potser s’ocupa d’altres temes que puguin haver tingut menys prioritat. Comptarà amb la nostra oració de petició.