Text de l’Evangeli (Lc 2,22-40): I després de complir-se els dies de la purificació d’ells, segons la Llei de Moisès, el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, tal com està escrit en la Llei del Senyor: «Tot mascle nat el primer, serà considerat sant per al Senyor», i per a donar l’ofrena d’acord amb el que està dit en la Llei del Senyor: «Una parella de tórtores o dos colomins».
I heus aquí que hi havia a Jerusalem un home, de nom Simeó; i aquest era un home just i pietós, que esperava la consolació d’Israel. I l’Esperit Sant era amb ell. I havia rebut resposta de l’Esperit Sant que no veuria la mort si abans no veia el Crist del Senyor. I vingué per l’Esperit al temple. I quan els seus pares portaven l’infant Jesús per fer amb ell segons el costum de la Llei, ell el prengué en els seus braços i beneí Déu, i digué: «Ara deixa anar el teu servent, Senyor, segons la teva paraula, en pau; perquè els meus ulls han vist la teva salvació, que preparares davant la faç de tots els pobles, llum per a revelació de les nacions i glòria del teu poble Israel».
I el seu pare i la seva mare estaven meravellats per les coses que es deien d’ell. I els beneí Simeó, i digué a Maria, la seva mare: «Vet aquí que aquest està posat per a ruïna i aixecament de molts a Israel, i com a senyal que serà contradit -i a tu mateixa una espasa et travessarà l’ànima-, perquè siguin revelats els pensaments de molts cors».
I hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada, i havia viscut amb el seu home set anys des de la seva virginitat. I ella, vídua fins als vuitanta-quatre anys, no s’apartava del temple, servint nit i dia amb dejunis i pregàries. I ella, acudint-hi en aquella mateixa hora, lloava Déu i parlava d’ell a tots els qui esperaven la redempció de Jerusalem.
I quan compliren totes les coses segons la Llei del Senyor, retornaren a la Galilea, a la seva ciutat de Natzaret. I el nen creixia i s’enfortia, ple de saviesa, i la gràcia de Déu era sobre ell.
Els ancians Simeón i Ana veuen avui complerta la seva esperança. Des de fa anys sovintejan el Temple, dia rere dia, per a reconèixer al Salvador anunciat als profetes des dels temps antics, i avui aquesta promesa s’ha fet realitat. Tots dos han estat fidels i ara tenen la joia de poder donar testimoniatge de la seva confiança en Déu. Avui s’ha vist complerta la seva esperança. Simeón i Ana han esperat l’arribada del Messies i no dubten a reconèixer-lo. Sí, encara que sigui tan sols un nadó desvalgut en braços de la seva mare, és el Salvador. L’esperança és la virtut que ha sostingut tota la seva existència i ara obre els seus ulls fent-los capaços de veure més enllà.
L’esperança cristiana és l’espera d’alguna cosa que ja s’ha complert i que realment es realitzarà per a qui viu posant a Déu en el centre de la seva vida. Alhora, aquesta espera ha de ser pacient i activa, alimentada dia a dia amb fets que ajuden a acréixer-la i convertir-la en un fonament ferm.
“L’esperança troba en la Mare de Déu el seu testimoni més alt. En ella veiem que l’esperança no és un fútil optimisme, sinó un do de gràcia en el realisme de la vida. Com tota mare, cada vegada que Maria mirava el seu Fill pensava en el seu futur, i certament en el seu cor hi havia gravades permanentment aquestes paraules que Simeó li havia dirigit en el temple: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima» (Lc 2, 34-35). Per això, al peu de la creu, mentre veia Jesús innocent patir i morir, fins i tot travessada per un dolor esquinçador, repetia el seu “sí”, sense perdre l’esperança i la confiança en el Senyor. D’aquesta manera ella cooperava per nosaltres en el compliment del que havia dit el seu Fill, anunciant que havia «de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà» (Mc 8, 31), i en el turment d’aquest dolor ofert per amor esdevenia la nostra Mare, Mare de l’esperança” (Francesc, Spes non confundit n. 24).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies