Friedrich Nietzsche és considerat un dels personatges més influents en el pensament filosòfic contemporani, i també en àmbits literaris, musicals, sociològics, psicoanalítics, impressionistes, etc. Diversos autors n’han rebut influència, ja sigui de l’ateisme, el vitalisme cosmològic, el “superhome”, l’elitisme social, la inversió dels valors, les mitologies de l’antiga Grècia, els éssers superiors i inferiors (que és el tema que tractarem), etc. D’aquests autors podem citar a: K. Jaspers, Ortega y Gasset, Bergson, Gabriele D’Annunzio, Thomas Mann, Heidegger, Albert Camus, Unamuno, J. L. Borges, Michel Foucault, E. Cioran, T. Adorno, etc.
Dr. Lluís Pifarré s’ha ocupat d’aquest filòsof en la seva obra, Nietzsche: La injustícia de la igualtat. Aquí volem plantejar-li’n algunes claus, entre elles l’envitricollada qüestió anunciada en l’encapçalament, sobre l’existència d’homes superiors i inferiors, que el Dr. Pifarré, considera bàsicament sustentada en el nihilisme ateu de Nietzsche.
P.- Abans d’entrar en matèria, ja que s’ha esmentat el nihilisme, no va profetitzar Nietzsche que, una vegada superat el cristianisme, seria el nihilisme una de les ideologies que emmarcarien el futur de la societat occidental?
R.- A faisó dels foscos profetes demoníacs, Nietzsche preconitza que en el S. XIX i següents, imperarà el nihilisme, especialment en la societat occidental, en forma d’ateisme, relativisme, hedonisme, etc., retornant a una forma d’existència semblant a la dels antics grecs, que es van inspirar primordialment en les mitologies paganes.
P.- Per quin motiu Nietzsche va establir la divisió entre els homes superiors i els homes inferiors?
R.- Un dels motius es deu al seu materialisme cosmològic i la seva gnoseologia empìrista, que el mena a rebutjar el concepte de “naturalesa humana”. Sobre aquest tema, es preguntava David Hume, la icona de l’empirisme: D’on extraiem “la idea” de naturalesa? No l’extraiem de les impressions sensibles, perquè les meves sensacions solament coneixen individus desiguals.
P.- En un article que vas escriure en aquest blog sobre la “igualtat”, comentaves que, per a Nietzsche, la presència dels éssers superiors respecte dels inferiors és una realitat verificable, determinada per la voluntat de poder com a fonament de la vida.
R.- Ho vaig dir en referir-me a la gran magnitud de forces i energies còsmiques en l’univers de Nietzsche, que no estan regides per cap «disseny creatiu” o «intel·ligència suprema”, sinó que l’arbitrarietat de la voluntat de poder és la que configura, a priori, la desigualtat dels éssers humans, una desigualtat que es verifica pel fet que els homes superiors són més vitals i intel·ligents, més dominadors, amb major sensibilitat artística, amb més capacitat per als gaudis sensibles, etc.
P.- Llavors, segons Nietzsche, es justifica que els éssers superiors tinguin més drets que els éssers inferiors.
R.- Es justifica que tinguin més drets perquè, en aquest context, els éssers superiors són expressió de la vida ascendent i els inferiors són expressió de la vida descendent, la qual cosa propícia que la moral dels senyors (Herren), sigui la pròpia dels éssers arrogants i superbs, de vigorosa vitalitat, que contrasta amb la moral dels esclaus (Sklave) que és la pròpia dels éssers inferiors, miserables i incapaços, que es nodreixen de la desconfiança i el recel per la vida superior. D’aquest supòsit, el pensador alemany expressarà que el major verí és la injustícia de la igualtat: No existeix verí més verinós que aquest; perquè la igualtat sembla ser predicada per la justícia mateixa, mentre que és el final de la justícia.
P.- Com es configura aquesta expansió de forces i energies còsmiques?
R.- La configuració de les forces i energies es manifesten mitjançant la diversitat específica dels éssers vius, forces i energies que en l’ésser humà no es mostren de manera homogènia (Gleichartig) sinó de manera atzarosa i heterogènia (Ungleichartig). Distinció que origina divergents modes d’expressar el tarannà vital, on uns individus el posseeixen amb sobreabundància i altres amb escassetat.
P.- En què es basa per avaluar el distint nivell dels individus?
R.- El pensador alemany sospesa que, concedir el mateix valor als éssers humans, pressuposa tergiversar i agredir la naturalesa, posant traves a la vida en la seva natural expansió per ser més, per desenvolupar les seves il·limitades potencialitats: Dir que el degenerat i el malalt han de tenir el mateix valor que el sa, seria oposar-se al curs natural de l’evolució, fent de la contranatura una llei. [1]
P.- Amb la qual cosa, es pot aventurar que la vida s’intensifica a través de l’expansió de les seves forces i energies.
R.- Per aquest motiu, l’afany més primari de la vida (com a expressió de l’obstinació de la voluntat de poder) és el de “voler” de manera insaciable, incrementar-ne constantment la major quantitat de forces, per expansionar-se en un “crescendo” constant, a fi d’enfortir la trama de la vida que manifesten els individus particulars en el seu esdevenir temporal: La vida és per a mi instint de creixement, d’acumulació de forces, d’increment de poder.[2]
P.- I quin és l’argument que utilitza per assentar aquesta divergència entre els homes superiors i els inferiors?
R.- El seu argument és que aquesta diferència la constatem mitjançant l’“experiència sensible” com abans deia, que es verifica en què els individus humans, al marge de la seva semblança externa, tenen nivells desiguals en els seus aspectes intel·lectuals, psicològics, imaginatius, caracterològics, etc., deduint que aquestes diferències de nivell, són una “exigència natural” que justifica l’innegable dret de domini i apropiació pels qui mostren una superior vitalitat en les seves diverses dimensions existencials: El major nombre d’homes, no tenen dret a l’existència i es converteixen en una desgràcia per als homes superiors. [3]
P.- Per què identifica la vida com a voluntat de poder?
R.- Perquè la “Voluntat de Poder” és l’essència mateixa de la vida, l’atribut més propi de la qual és l’ésser un “instint de creixement”, una força en constant progressió. Nietzsche pensa que una de les tasques que té encomanades pel destí és la de transmetre als homes la secreta realitat que la vida no és una simple voluntat de vida, una pessimista forma de viure com deia Schopenhauer, sinó que la vida és voluntat de dominació, de superació i d’increment de poder, que mou i acciona tot el que és real. Zaratrustra, l’il·luminat visionari ideat per Nietzsche, confirmarà amb el seu habitual èmfasi: Només on hi ha vida hi ha també voluntat, però no voluntat de vida, –sinó com ho ensenyo jo– voluntat de poder! [4]
P.- Quins autors van precedir Nietzsche en aquesta divisió dels éssers humans?
R.- Dels autors que van precedir a Nietzsche, podríem citar al filòsof presocràtic Heràclit, que diu en una de les seves màximes més conegudes: El conflicte és el pare de totes les coses, A uns els ha fet esclaus i a altres, lliures,[5] el sofista Trasímac, un protagonista en La República de Plató, que malgrat defensar el dret dels més forts, afirmarà -al contrari de Nietzsche- que la igualtat no sorgeix per “necessitat de la naturalesa”, sinó pels «ardits» que els més forts han ideat per sotmetre els més febles.[6] Però és Calicles, el personatge que apareix en el Gòrgies, de Plató, el que potser presenta més similituds amb Nietzsche: Les lleis han estat establertes pels febles per evitar ser aixafats pels més forts, per aquells que estan capacitats per tenir més,[7], i que les lleis que protegeixen els éssers inferiors són contràries a la naturalesa: Crec que la justícia natural consisteix en el fet que el millor tingui autoritat sobre els homes de menor capacitat i posseeixi més que ells [8] . També acusarà la Il·lustració per haver incentivat els principis d’igualtat i fraternitat universal, uns principis que han diluït de manera soterrada, el sentit afirmatiu de la vida, i llançarà dures diatribes contra l’igualitarisme socialista, en interpretar que la seva ideologia no deixa de ser un paràsit degradat dels ideals cristians, i de pas estigmatitzarà Rousseau, per fomentar el principi del “sufragi universal”, que proclama que tots els homes són iguals i tenen els mateixos drets.
P.- En les seves referències als homes inferiors els dedica una sèrie d’ofensius insults.
R.- Nietzsche sense concessió a la galeria, dedica als individus inferiors, els adjectius més ofensius i humiliants que s’hagin pronunciat en la història de la filosofia (plebs, ramat, xusma, abjectes, decrèpits, ressentits, envejosos, mesquins…) Potser Martí Luter, és el que té més semblances amb Nietzsche, a causa de les seves agressives burles, insults, difamacions i calúmnies que va pronunciar sobre l’Església Catòlica en el s. XVI.
P.- Aquesta divisió d’éssers superiors i inferiors, no li va suposar al pensador alemany el rebuig per part de la societat de la seva època?
R.- Aquesta divisió que es podria motejar com a “maniquea”, va ser rebutjada pels defensors del “sufragi universal”, en no acceptar que, a priori, hi ha individus superiors i altres d’inferiors, perquè tal divisió ofenia, i ofèn, la sensibilitat d’amplis sectors de la societat, proporcionant tot un planter de polèmiques en diverses direccions en els mitjans de comunicació, en la vida laboral, en la política, en l’ensenyament, etc.
——-
[1] Id. La Voluntat de Poder, af. 245
[2] Id. L’Anticrist, af. 6.
[3] Aneu, La Voluntat de Poder, af. 867.
[4] F. Nietzsche, Així va parlar Zaratustra, 2a part del apt.: De la superació de si mateix.
[5] Heràclit, fragm. 53
[6] Plató, República, 1.338c
[7] Plató, Gòrgies, Ed. Aguilar, Madrid 1981, p. 387
[8] Ibídem, p. 383