La nit de Nadal de 1223, a la ciutat italiana de Greccio, Francesc d’Assís va recrear l’escena del naixement amb el primer pessebre de la història, es tractava d’una cova gairebé buida, un naixement nu. Segles més tard, Nàpols ho va fer seu i va incorporar l’esdeveniment religiós en un entorn de dimensions socials, mostrant la diversitat i la vida quotidiana de la ciutat. Avui el costum de fer un pessebre en llars, edificis i espais públics s’ha estès en molts països d’arrels cristianes com el nostre.
A Barcelona i Catalunya la tradició del pessebre va començar en el segle XVII. A Barcelona, des de 1940 s’ha col·locat un pessebre en la plaça de Sant Jaume, de mode ininterromput, excepte el 2020 per la pandèmia. Convé notar, no obstant això, que, en els últims anys, s’ha evitat el pessebre tradicional i s’ha dissimulat donar protagonisme al Naixement.
Enguany, l’alcalde de Barcelona ha decidit no posar pessebre a l’emblemàtica plaça de Sant Jaume, entre l’Ajuntament i el palau de la Generalitat. En lloc seu hi haurà un estel lluminós ben gros. Les raons adduïdes per l’alcalde, Sr. Collboni, són que s’ha fet per evitar polèmiques. De quines polèmiques parla?
El 2019, el pessebre consistia en un conjunt de caixes de mides diverses i en algunes hi havia les figures com el nen Jesús, sant Josep o la Mare de Déu. En unes altres, hi havia objectes com garlandes, polvorons, raïm o arbres de Nadal. Aquest suposat pessebre, que pretenia substituir el tradicional, va ser especialment criticat.
Just després de la pandèmia el 2021, es va substituir el pessebre tradicional per un paisatge d’hivern i figures lluminoses penjades en façanes i balcons en la plaça de Sant Jaume i en l’adjacent carrer Ferran.
El 2022, es va presentar un pessebre digital en format videomapping interactiu a la façana de l’Ajuntament. Estava format per finestres que s’obrien per mostrar els diferents universos que hi havia a l’interior. Cadascuna d’aquestes escenes representava una tradició nadalenca típica de la ciutat de Barcelona, i s’hi podia participar interactuant en directe a través d’una aplicació.
L’any passat, 2023, en lloc de pessebre es va construir una composició artística molt recarregada que pretenia representar la història del pessebre, però també resultava difícil d’identificar-hi el Naixement.
En tots aquests anys, certament va haver-hi polèmica, amb gent que valorava la creativitat, però molts altres sentien que s’anul·lava el sentit genuí de Nadal. La polèmica era, sobretot, el fet d’eliminar el pessebre tradicional en el cor de la ciutat.
La pregunta que sorgeix és: es resoldrà la polèmica substituint el pessebre per un estel? Es podria argumentar que l’estel també simbolitza Nadal, per l’estel que van seguir els mags. Potser, però s’eludeix la representació del Naixement del Nen-Déu acompanyat de Maria i Josep. Per als cristians, tal naixement representa l’Encarnació del Verb de Déu, i això és el fet més prodigiós de la història de la humanitat. Per als no cristians el pessebre representa una arrelada tradició de la nostra terra.
Per això no és d’estranyar que s’hagin alçat veus de protesta. Una d’elles és la de Corrent Social Cristià. En un comunicat afirma: “Com pot ser que una tradició tan arrelada, tan nostra, sigui considerada ‘polèmica’? Aquesta actitud ignora la nostra història i identitat, i contribueix a esborrar qualsevol rastre de la cultura cristiana de l’espai públic.” Afegeixen: “Si no fem res, estarem acceptant, de manera silenciosa, que les nostres tradicions siguin relegades a l’oblit en nom d’un cosmopolitisme despersonalitzat que ens nega com a poble.”
Davant aquesta situació, aquesta organització ha planificat una campanya amb 1.000 cartells de gran format (1m x 1,40m) que es col·locaran a les columnes anunciadores de la ciutat. Han organitzat, a més, una concentració per al dia 15 de desembre amb gent portant pessebres i una campanya a les xarxes.
Hi ha qui pensa que darrere d’aquests canvis hi ha un laïcisme militant que fa tot el possible per eliminar el cristianisme de l’espai públic. Això no sols ofèn els cristians, sinó també els amants de les tradicions i el seu sentit més genuí.