Text de l’Evangeli (Mt 5,17-37): En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «No penseu que he vingut a abolir la Llei o els Profetes; no he vingut a abolir sinó a donar compliment. Perquè, en veritat us ho dic: mentre no passin el cel i la terra, no passarà ni un iod ni un àpex de la Llei, que no s’hagi complert tot. Aquell, doncs, que violi un d’aquests manaments més petits i ho ensenyi així als altres, serà tingut pel més petit al regne dels cels. En canvi, aquell qui ho compleixi i ensenyi, serà tingut per gran al regne dels cels.
Us dic, doncs: si la vostra justícia no sobrepassa la dels escribes i fariseus, no entrareu al regne del cels.
Heu sentit que es va dir als antics: No mataràs; i el qui mati serà sotmès a judici. Però jo us dic: tot el qui s’enfadi contra el seu germà, serà sotmès a judici; i el qui digui al seu germà “raca” (estúpid), serà sotmès al sanedrí; i qui li digui “neci”, serà sotmès a la gehenna del foc. Per tant, si quan presentes la teva ofrena a l’altar, et recordes allí que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa la teva ofrena davant l’altar i ves primer a reconciliar-te amb el teu germà, i després torna-hi i presenta la teva ofrena. Afanya’t a avenir-te amb el teu adversari mentre encara fas camí amb ell, no sigui que et faci a mans al jutge, i el jutge a l’agutzil, i et fiquin a la presó. En veritat t’ho dic: No en sortiràs fins que no hagis retornat l’últim cèntim.
Heu sentit que es va dir: No adulteraràs. Però jo us dic: tot el qui mira una dona amb mal desig, ja ha adulterat amb ella en el seu cor. Si el teu ull dret t’escandalitza, arrenca-te’l i llença’l, que et val més que es perdi un dels teus membres, que no pas que tot el teu cos sigui llençat a la gehenna. I si la teva mà dreta t’escandalitza, talla-la i llença-la fora de tu, que et val més que es perdi un dels teus membres, que no pas tot el teu cos vagi a parar a la gehenna.
També s’ha dit: Qualsevol que repudia la seva muller, li donarà un acta de repudi. Però jo us dic: tot aquell que repudiï la seva muller -fora del cas d’unió no legítima- la fa ser adúltera, i si algú es casa amb una repudiada, comet adulteri.
Heu sentit encara que es va dir als antics: No perjuraràs, sinó que compliràs amb el Senyor els teus juraments. Però jo us dic: no jureu de cap manera, ni pel cel, perquè és el tron de Déu, ni per la terra, perquè és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, perquè és la ciutat del gran Rei; ni juris tampoc pel teu cap, perquè no pots fer tornar blanc o negre ni un sol cabell. Que el vostre llenguatge sigui: “Sí, sí”, “No, no”, que el que passa d’això, ve del Maligne».
La fe té el poder d’il·luminar la realitat: els esdeveniments, els comportaments i les circumstàncies concretes de la nostra vida. Ens permet comprendre’ls en la seva dimensió més profunda, més enllà de les aparences. Per això Jesús, que ha concedit als seus deixebles el do de la fe, els demana també viure d’acord amb aquesta nova llum rebuda.
La veritat ve de Déu i condueix a Ell. Qui desitja estimar Déu ha d’estimar la veritat. El primer pas per fer-ho és exercitar-se a dir sempre la veritat, a fugir de l’engany, de la mentida i de l’aparença fingida, que no només distorsionen la realitat, sinó que també soscaven la confiança mútua. Quan no es pot confiar en la paraula de l’altre, la convivència es debilita i acaba per esdevenir gairebé impossible. Ho veiem amb dolor en tantes llars, en la vida social i en les institucions.
Dir la veritat i viure amb coherència, de manera autèntica, genera una profunda experiència de llibertat. Ens allibera de l’esclavatge de l’opinió aliena i del temor al què diran. Al mateix temps, enforteix la veu de la consciència i ens disposa a escoltar Déu, que parla en el més íntim del cor.
A més, viure en la veritat i donar-ne testimoni transforma el nostre entorn. Contribueix, silenciosament però de manera eficaç, a la construcció d’una civilització més justa i lluminosa, enmig d’un món sovint marcat per la falsedat i la manipulació. Viure conforme a la veritat i encarnar-la en la pròpia vida és, en definitiva, una manera concreta de fer present Déu en el nostre món.
“Cadascú troba el seu bé assumint el projecte que Déu té sobre ell, per a realitzar-lo plenament: en efecte, troba en aquest projecte la seva veritat i, acceptant aquesta veritat, es fa lliure (cf. Jn 8,32). Per tant, defensar la veritat, proposar-la amb humilitat i convicció i testimoniar-la en la vida són formes exigents i insubstituïbles de caritat” (Benet XVI, Caritas in veritate 1).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: varias homilías